Carles Cano

Comentari personal al poema Burocràcia de Joan Brossa.

Només contemplar aquest poema de Brossa i llegir-ne el títol -Burocràcia-, ens fa somriure, ho hem copsat immediatament. Com en la majoria de poemes objecte de Brossa, és molt clar, molt directe, molt visual.
Ens ha arribat tan nítidament perquè és senzill, d'una senzillesa aclaparadora que ens pot fer pensar: com és que no se m'ha acudit a mi? No se t'ha acudit a tu, ni a mi, ni a ningú més perquè no som Joan Brossa, aquest prestidigitador de poemes capaç de treure's del seu cap-barret els objectes i les paraules precises per a provocar la màgia poètica.

Brossa sempre utilitza objectes amb història, molt usuals, molt coneguts i amb una forta càrrega simbòlica: aquest clip que agafa les dues fulles representa perfectament l'àmbit d'una oficina, l'espai d'una finestreta, la feina del buròcrata, que no és altra que la d'apilar munts de papers inútils. Les dues fulles de plàtan són la tardor, totes les fulles caigudes.
El poema és una metàfora de la inutilitat, amb un clar joc de significants/significats: les fulles de l'arbre/les fulles de paper. La fullaraca, brossa inservible, es confon amb la paperassa absurda, encara que ordenada, dels buròcrates. El poema té una forta càrrega irònica, penetrada d'aquest sentit de l'humor tan fi de Brossa. Té el gest acurat, subtil i elegant dels mags; quan el veiem per primera vegada ens sorprèn com si haguéssim vist sortir un conill de dins d'un barret. Aquest és l'art de Brossa: la senzillesa, la sorpresa, l'humor.
Carles Cano.


Instrument de tortura
















Carles Cano, poeta visual, rondallaire, escriptor... València.