19/1/09

Comentari a la Sextina cibernètica

La insòlita aventura de composició de Sextina cibernètica és l'experiència més detonant d'aquest complex recull brossià.
A l'ordinador, li ha estat fornit mig centenar de mots-rima, tots ells substantius i bisíl·labs, com és de llei, dels quals, per a aquesta peça, n'ha triat sis. I sempre dins un mateix nombre d'opcions, trenta-nou gerundis, també bisíl·labs, llevat d'un, que van al cap de cada vers de les estances i al mig, per contra, del comiat, damunt els quals, aquí, recau l'accent del vers, trenta-sis mots substantius, tret d'un pronom i un adverbi, que segueixen, en general precedits per article definit els gerundis en les estances; trenta-nou verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu, bisíl·labs i plans, situats, en les estances, al mig del vers i sostenint l'accent intern, i, en el comiat, posats, contràriament, al començament del vers; i trenta-nou formes gramaticals diverses la funció de les quals és d'enllaçar el verb amb els mots rima, tant en les estances com en l'estrofeta final. Els versos, decasíl·labs, duen l'accent intern a la cinquena síl3laba, llevat del comiat, en el qual, canviant de ritme, recau damunt la sisena. Amb la cinquantena de mots-rima i la quarantena de mots de cada sèrie, una vegada llesta la programació, l'ordinador podia arribar a compondre aleatòriament, en pocs minuts, milers de sextines diferents, això sí, amb una construcció sintàctica semblant, en part, a causa de la mètrica. No en calien tantes. El poeta i els tècnics li n'han demanat una vintena, de les quals Brossa ha escollit aquesta per contraposar-la a les del llibre. La seva idea no era d'obtenir un seguit de sextines amb computadora, sinó una de sola i sense cap mena de retoc. Com és inevitable, la mecànica no deixa de pesar damunt el poema, l'afeixuga en una cera mesura i determina l'elementalitat i la timidesa aparents del discurs, paratàctic gairebé en la seva totalitat, apositiu quant a l'enllac dels segments gramaticals i conceptuals. Però la provatura és d'un extraordinari interès, perquè, en un mecanisme poètic i compositiu que és a la base del gènere i que en el cas de Brossa prové de la tria de mots.rima prèvia al poema i de la càrrega semàntica que cal que el poeta intueixi a priori i posi tot seguit en actiu en en funció, hom ha donat a la màquina tot de formes gramaticals -gerundis, substantius, verbs personal i elements d'enllaç- en les quals també hi ha la virtualitat d'uns quants d'uns continguts semàntics i expressius que cal desentranyar i sotmetre al xoc, sovint violent, de les unes amb les altres. Que semblant infantament i tal xoc reactiu es produeixin independentment de la lògica més o menys habitual i més que menys intuïtiva de la creació poemàtica, és una altra qüestió. Però, en tot cas, aquest és un fet d'experimentació, mitjançant el qual la cibernètica no ha creat, sinó que ha ordenat unes dades, insisteixo que virtuals, carregades d'intencionalitat i proveïdes d'enormes possibilitats, que l'atzar, de les mans del poeta o del cervell electrònic, pot resoldre i projectar contra el buit i dins el camp clos, però sempre imperfet, de la formulació poètica. No és aquest, lamentablement, el lloc oportú per a una més detallada i específica anàlisi d'una tan singular i riscosa sextina.
Que jo sàpiga, es tracta no solament dels primers decasíl·labs rimats aconseguits amb una computadora, sinó, ço que és més important, de la primera parida mecànica d'una sextina amb tot el rigor que comporta el gènere.

Fragment d'Epíleg a manera de comentari crític
Per a una interpretació de vint-i-set sextines, un sonet i un poeta.
Josep Romeu i Figueras

A: Joan Brossa. Vint-i-set sextines i un sonet, Edicions 62, Barcelona, 1981